LA MAQUINÀRIA ES PREPARA

No puc ni imaginar-me sortint del llit per ficar-me a la dutxa a primera hora del matí (posem per cas a quarts de set). No, no, no, no… Impossible! Jo sóc de les que es dutxen al vespre.

Últimament (de fet, des que estic prenyada), la dutxa del vespre s’ha convertit en un observatori personal: intento analitzar, amb distància, cada canvi, cada nou volum, cada sensació… Bé, és l’únic moment del dia en què tinc una estona per mirar-me tal qual, ben nueta, ara davant el mirall, ara amb l’aigua lliscant-me avall, ara untant-me amb crema…

Ahir, concretament, vaig fer una nova descoberta. Mentre m’esbaldia, em vaig agafar un pit per mirar-me’l de fit a fit: m’han tornat a créixer i volia veure com havia augmentat el diàmetre de l’areòla del mugró. Doncs, en agafar-me el pit  i dirigir-lo cap amunt, vaig prémer la part de fora de l’arèola i va semblar-me que en sortia una goteta.

Vaig quedar força estranyada i vaig tornar a prémer-lo. Efectivament, en sortia un liquidet espès i mig transparent. Per curiositat, vaig provar-ho amb l’altre pit i, sorpresa!, també en sortia un liquidet, però aquest cop era blanc. Vaig provar-ho diverses vegades més i, sí senyor, era lletona de la bona!

Quan vaig haver sortit de la dutxa, vaig trucar la mare per comentar-li-ho: segons ella, era ben normal que el cos ja comencés a fer provatures, atès que, a partir del sisè mes, el cos comença a preparar-se per a l’arribada del petit.

I és que ja no queda tant, perquè el Cigronet Arnau estigui entre nosaltres, i la maquinària es prepara per a l’esdeveniment! Ai, quina il·lusió!

ECOGRAFIES 4D (1)

Fa temps que estem pensant de fer-nos una ecografia 4D i, per fi, tenim el centre escollit i l’hora reservada. Fins a arribar aquí, però, he hagut de peregrinar per pàgines web i fòrums, de trucar a diverses clíniques, de demanar consell a amics i coneguts… perquè enlloc deien el mateix i per aclarir què coi passava.

Per això, abans de parlar de l’ecografia 4D que em faré, he pensat que estaria bé fer una petita apreciació que us pot ajudar si esteu dubtant a fer-vos aquesta ecografia. Bé, de fet, tinc dues apreciacions per fer: d’una banda, establir la diferència que hi ha entre una ecografia 2D, una 3D i una 4D, i, de l’altra, aclarir quins serveis s’inclouen en una ecografia 4D, atès que cada clínica és un món (diferents serveis, diferents preus, diferents condicions…). Comencem?

A part de les aplicacons mèdiques específiques (que desconec completament, sóc absolutament llega en medicina), visualment és ben senzill: les ecografies 2D són bidimensionals i representen aquell reguitzell de llums i ombres, en blanc i negre, que podem veure quan el ginecòleg gira el monitor i veus un cigronet a la pantalleta. Per la seva banda, les ecografies 3D són ecografies tridimensionals, és a dir, imatges on es perceben les formes relativament ben definides i els volums del cigronet. En el cas de les 4D, és el mateix que les 3D, però amb la diferència que les imatges es presenten en una seqüència i, llavors, apareixen en moviment.

Quan vaig començar a buscar informació per decidir el centre en el qual ens faríem l’ecografia, vaig mirar de fer dos passos: buscar informació per internet i trucar a la clínica per demanar hora. Ara bé, com veureu, el procés es va allargar una mica més.

Així doncs, el primer que vaig fer és entrar als webs i fòrums de mares per veure què hi deien. Qui millor que una mare per parlar-ne amb propietat? (grau de satisfacció, setmana d’embaràs, serveis, preus, centres…).

Després de navegar per diversos llocs, vaig adonar-me, amb estupefacció, que el mercat de les ecografies 4D era força variat (sobretot quant a preus i serveis). Així que vaig pensar que el millor seria trucar-hi. Em va ajudar? Doncs d’aquella manera, perquè cada una (UEC de Vic, Centre Mèdic Mogent de Llinars del Vallès, Dexeus, Tecknon i una clínica d’Esplugues de Llobregat el telèfon de la qual em van passar) em va dir coses diferents: que si a tantes setmanes, que si tants minuts de vídeo, que si entregaven o no fotos impreses, que si incloïen o no un informe diagnòstic… I jo sense criteri propi definit!

Per treure’n l’entrellat (com comento en l’entrada anterior), vaig pensar que la llevadora m’ajudaria a resoldre dubtes i, en certa manera, ho va fer: havia de sospesar jo mateixa els pros i els contres de la prova. I això és el que vaig fer.

Després de sintetizar tot el que havia llegit i escoltat, vaig concloure el següent:

CARACTERÍSTIQUES COMUNES:

1- Totes les ecografies 4D són de pagament (encara que tinguis mútua/assegurança mèdica).

2- Els preus a Barcelona són més cars que a la perifèria.

3- Totes et lliuren un CD amb una gravació i unes fotos.

4- Totes deixen fer la visita com a mínim amb un acompanyant.

5- Si no es veu bé (perquè no es deixi veure o pel que sigui), es pot repetir l’ecografia. Passat els intents, tant sí com no, pagues i adéu-siau!

CARACTERÍSTIQUES DIVERGENTS:

1- Els minuts de la gravació poden variar, segons si el cigronet es deixa veure millor (en aquest cas poden ser 10/15 minuts) o pitjor (llavors els minuts poden augmentar).

2- Hi ha llocs en què et lliuren fotos impreses.

3- En cas que no es vegi bé, la repetició de l’ecografia pot variar en el nombre d’intents: del que jo vaig consultar, variava d’un intent a tres (és a dir, una visita més o tres).

4- El nombre d’acompanyants també pot variar: n’hi ha que només hi pot entrar una persona, n’hi ha que dues, n’hi ha que tres i, fins i tot, n’hi ha que poden entrar les que vulguin en torns d’una en una fins que s’acabi l’ecografia.

5- Hi ha clíniques que, a més del CD, et lliuren un informe mèdic (o control ecogràfic) amb les dades del cigronet (el mateix que fan a l’ecografia de les 20 setmanes).

6- Els preus varien segons la geografia i el renom del centre. Per exemple: a Vic i Llinars, 90 €; a la Tecknon, 165 €; a Esplugues, 150 €, i a la Dexeus, 240 €.

7- Les setmanes d’embaràs per fer-se l’ecografia ronden entre la setmana 22 i la 30, però cada centre estableix un termini concret: de la 22  a la 27, de la 24 a la 30…

Finalment, sospesant tota aquesta informació, vaig decidir-me per la proximitat i pel boca-orella: tinc un familiar que treballa als serveis mèdics i em va donar les dades d’una clínica que coneixia. Vaig trucar-hi i, amb la informació que tenia, em va fer el pes:

Diagnosi Mèdica Creu Blanca (Barcelona)

Preu: 140 € (a la pàgina web hi diu 160 €; no en feu cas, està equivocat)

Setmana: entre la 26 i la 30

Serveis: CD amb vídeo de 15 minuts i fotografies, 2 intents més si no es veu bé

La setmana que ve ja us ho explicaré, com ha anat la cosa!

ON TIME

Dijous passat vaig tornar a ca la llevadora. Era la visita “quadrisetmanal” corresponent. A més, però, em desxifrava i interpretava els resultats de les últimes analítiques. Segons el que va veure, està tot correcte.

Com que sóc molt endreçadeta i m’agrada tenir-ho tot al dia, vaig aprofitar la visita per resoldre algunes coses, entre les quals hi havia la visita al dentista i l’aclariment de dubtes quant a les ecografies 4D (de fet, feia un parell de setmanes que rebuscava entre els fòrums de mares, trucava a les clíniques i preguntava a amics i coneguts, i no n’acabava de treure’n l’entrellat. Qui millor que la llevadora per informar-me’n?).

Pel que fa al dentista, es veu que hi havia d’haver anat durant el primer trimestre. Ah!, molt bé! I a mi qui m’havia d’avisar o fer un volant perquè hi anés? Ningú no me n’havia dit res, i sort que vaig demanar-ho! Total, que ara ja no hi puc anar, perquè sóc “fora de termini” per culpa de la seva incompetència organitzativa. Un desastre! (Encara dubto si és incompetencia organitzativa o estratègia pressupostària…)

Quant a les ecografies 4D (en una altra entrada en parlaré més extensament), la llevadora em va acabar dient que eren “una atracció de fira”. M’explico: els pares no assisteixen a la prova ecogràfica com a mesura diagnòstica ni res per l’estil, ja que normalment no es fan informes (a més, segons la llevadora, l’ecografia de les 20 setmanes és prou exhaustiva i determinant com per fer-ne una altra un mes o un mes i mig després per obternir-ne uns resultats pràcticament idèntics, tret de les mides, és clar!). Simplement, se la fan per poder veure amb dos o tres mesos d’antelació el seu nadó (la carona, les mans, l’expressió, els moviments…).

Tot i així, la llevadora em va remarcar que, si ens volem gastar aquests diners, endavant!, que ho podríem prendre com una prova diagnòstica extra. Per què? Doncs perquè, a més del record prenatal, en l’hipotètic cas que el ginecòleg veiés alguna “cosa estranya” durant l’ecografia, estaria obligat a avisar els pares perquè es fessin proves per analitzar la “cosa estranya” que hagués detectat (beneït jurament hipocràtic!). D’aquesta forma, l’ull mèdic ve implícit en la visita.

I com podem estar-ne segurs, que ens avisaran? (hi ha gent molt hipòcrita malgrat el jurament hipocràtic). En aquest sentit, si el nostre fill nasqués amb alguna “cosa estranya”, visible a les imatges que ens entreguen, es podria denunciar la clínica i al ginecòleg li cauria el pèl. I amb un vídeo i unes fotos a les mans fets en un centre i per una persona amb noms i cognoms no se la voldrien jugar pas. (És una mica bèstia això que explico, però, tenint en compte la societat de consum i arribista en què vivim, val més tenir certes coses clares, oi que m’enteneu?)

MATÍ D’URGÈNCIES

Ahir al matí van persistir les molèsties a la boca de l’estómac i vaig pensar, saps què?, anirem a veure la llevadora.

Vaig trucar al meu CAP i, sorpresa!, l’administrativa que em va atendre em va dir que no hi hauria  llevadora en tot el dia i que, de fet, no n’hi hauria fins dilluns. Fins dilluns?!, em vaig exclamar. Molt amablement, l’administrativa em va convidar que anés a saturar les urgències de l’hospital comarcal.

He de confessar que sóc anti-tinc-un-esternut-me’n-vaig-d’urgències, però, atenent les circumstàncies i sentint-me responsable de la salut del meu Cigronet, no m’ho vaig haver de pensar dos cops. Vaig agafar els andivaris i cap a urgències falta gent!

Només arribar, em vaig sentir molt privilegiada, la veritat: de seguida que vaig exposar el meu cas, no em va caldre ni seure a la sala d’espera, perquè de seguida em van cridar per ser atesa a  la sala de triatge. Els vaig explicar què em passava i em van enviar directament a les llevadores. Crec que l’etiqueta “embarassada” té prioritat davant de qualsevol altre incident.

Les llevadores d’aquest hospital (imagino que com a tots els hospitals) es troben a la sala de parts. Així doncs, sentint de fons uns esgarips d’una mare que estava parint, em van començar a fer proves: un potet d’orina (per descartar una infecció), tres quarts a les mal anomenades* corretges (per descartar contraccions) i un tacte vaginal (per comprovar que el Cigronet estava tancadet i ben tancadet a la seva bossa). Tot perfecte!

Segons la llevadora que em va atendre i el ginecòleg, que va aparèixer al final de tot per firmar l’informe d’alta, les tibantors que sentia a la boca de l’estómac podien ser causades pel fet que ara, el Cigronet, està en fase de creixement. És a dir, ara ja està format i l’únic que fa és augmentar de mida.

Per tant, davant d’aquest augment de volum, el cos, com que és savi, fa tant d’espai com li és possible. I una de les “ampliacions” consisteix a eixamplar la inclinació de les costelles, que es tiren lleugerament cap enfora, de manera que els lligaments que s’hi ancoren s’allarguen i poden fer aquesta sensació de tibantor**. Si, a més, hi afegim l’efecte contrari, és a dir, estar molta estona dretes o incorporades, fent força amb els músculs del ventre per mantenir-nos rectes, en vertical, exercim una força contraria. Així doncs, per una banda, el cos tiba els lligaments cap enfora i, de l’altra, nosaltres els contraiem. Resultat: tibantor als músculs del ventre i possible malestar.

Quin és el remei que em van donar? Doncs prendre’m les coses amb calma (no tantes feinetes seguides) i fer més repòs, per donar temps i espai al cos a ressituar-se. I dit i fet, dues tardes de feineta modera, repòs generós i unes sessions de ioga han fet que avui estigui com nova!

Si us sentiu “pesades”, pareu, estireu-vos i feu respiracions amb el ventre. Ja veureu com tot millora!

*Potser en una altra època sí que ho eren, de corretges. El que a mi em van posar és una goma al voltant de la cintura que va lligada a un plàstic rodó, com si fos un botó de la mida d’una mandarina. Tot plegat, va endollat a una màquina que analitza l’activitat del ventre.

**Altres dones embarassades senten aquesta tibantor a la part del melic, als engonals o a la cadera.

TINC LA PANXA QUE M’EXPLOTA!

Fa uns dies que tenia una petita molèstia per sobre del melic. Era en un lloc força concret. La sensació era la mateixa com quan et fas un cop i et surt un petit blauet; allò que te’l toques i et molesta. Doncs això mateix, però el cas és que no m’havia fet cap cop (en aquesta part, precisament, me’n recordaria…).

Dilluns la molèstia persistia, però amb l’afegit que em vaig llevar al matí amb la sensació que la panxa m’havia crescut de sobte, paf!, així, d’un dia per l’altre. Sembla mentida, però em vaig llevar com si alguna cosa hagués canviat de cop i volta.

 Vaig passar un dia força pesadet i la molèstia va persistir. Com que estava “avorrida”,  vaig rematar el dia amb una feinada a casa que no me la vaig poder acabar: recollir totes les mandangues de Nadal, netejar a fons part del pis, sopar del dia i dinar per a l’endemà… Resultat: vaig quedar baldada i amb una molèstia persistent cada cop que em passava la mà per sobre de la zona indicada.

Dimarts no em vaig llevar gaire millor i la molèstia semblava que començava a fer-se persistent. Vaig treballar normalment i a la tarda vaig fer més feineta domèstica: compres, cuinetes… Vaja, el cul d’en Jaumet! Resultat: la molèstia es va estendre de forma intermitent entre el melic i l’estómac. Vaig fer ioga i vaig anar a dormir amb la idea que l’endemà, és a dir, avui em trobaria millor.

Doncs no, avui la cosa ha estat molt pitjor: m’he sentit molt pesada i la molèstia s’ha convertit en una tibantor que només s’alleuja si estic estirada. A la feina, estava tan capficada amb aquesta sensació que he googlejat per veure què hi trobava: es veu que a partir del cinquè mes es probable que algunes dones embarassades sentin tibantor a la panxa o als voltants (engonals, laterals i malucs, melic, boca de l’estómac…).

Segons el que he pogut llegir,  la tibantor apareix perquè, a partir del cinquè mes, els músculs de la panxa s’estan estirant molt i aquesta és una de les sensacions que produeix. Quin descans!

Tot i així, si demà em persisteix (que em fa tot l’efecte) o em sento molt molesta, demanaré hora a la llevadora, perquè m’acabi de confirmar que no és res estrany.

NÉIXER A CASA

Avui m’ha trucat ma germana tota esverada: una coneguda seva li ha fet arribar una adreça d’internet d’un lloc on fan parts a casa. S’ho ha mirat i m’ha trucat de seguida.

Com a bona germana que és, sap de sobres que m’agrada tot aquest rotllo del part natural i que vull intentar parir sense anestèsia ni res per l’estil. Això de fer-ho a casa m’hauria agradat, però, tenint en compte que el F. és una mica aprehensiu i no suporta la sang, i que ma sogra és de mena patidora, prefereixo estalviar-me aquesta guerra. Em conformo amb un hospital amb tècniques de part natural.

Així doncs, com us deia, ma germana ha trigat molt poc a posar-se en contacte amb mi perquè visités la pàgina en qüestió. I la veritat és que és una pàgina força interessant i “explícita”. Us animo que la visiteu aquí i que aneu a la part de “Galeria”. Hi ha unes fotos realment espectaculars!

NOVA TONGADA D’ANALÍTIQUES

Durant l’embaràs, les llevadores duen un control sobre el teu estat físic. A part del pes i la tensió, un d’aquests controls periòdics consta d’analítiques a la sang i al pipí.

Normalment, la primera analítica es fa durant el primer trimestre (a mi me la van fer cap al segon mes) i em van analitzar els nivells de sucre i ferro, si havia patit toxoplasmosi o rubèola, i d’altres mandangues que ja no recordo. D’una banda, portes un potet amb pipí i, de l’altra, et fan prendre un xaropet amb gust de llimona o de taronja i et treuen uns quants tubets de sang. (Hi ha gent que li fa molt de fàstic, aquest xaropet, però a mi fins i tot m’agrada!)

Doncs bé, avui he anat a fer la segona tongada d’analítiques, corresponents al segon trimetre. M’han fet beure el xaropet i m’han extret les mostres de sang, però no he portat la mostra de pipí, perquè, a partir del segon semestre, n’has de portar un, de potet, a cada visita. De fet, a l’última visita ja l’hi vaig portar el potet: la llevadora l’obre, hi suca un cartronet i et diu com està la cosa.

I és que el dia 1 de gener vaig complir, oficialment, els 5 mesos d’embaràs (o les 22 setmanes no arriba). I tot plegat em fa pensar que ja he passat l’equador de l’embaràs i que l’Arnau (àlies Cigronet) va creixent i creixent, fins que arribarà un dia que dirà “que vinc!” i, llavors, correm-hi tots!

JA TENIM NOM!

Una de les coses que ens han aportat les festes nadalenques i l’any nou, a part de poder descansar uns dies i atipar-nos com uns garrins, és haver escollit finalment el nom del cigronet.

Després de donar-hi força voltes (ben bé la cosa ha durat un parell de mesos), de llegir llibres de noms (n’hi ha que déu n’hi do!), de fer llistes, de comparar tries, de descartar opcions, de tornar a fer-hi voltes, de tornar a fer llistes (ara ja més reduïdes, amb set o vuit noms), de tornar a posar les opcions en comú… hem decidit que el nostre cigronet es dirà Arnau!

Sempre ens ha agradat aquest nom: es curt, potent i sonor. I, a més, lliga bé amb els cognoms dels pares*.

ATENCIÓ, PARES!: sobretot, digueu el nom del vostre fill amb els cognoms que durà, EN VEU ALTA, DIVERSOS COPS… Hi ha combinacions diabòliques que després els podran donar força maldecaps al pati!