“MÉS DIFÍCIL QUE COMPRAR-SE UN COTXE…”

Com diu el F., comprar-se un cotxet “és més difícil que comprar-se un cotxe”. I té tota la raó.

Si per definir el mobiliari del Cigronet ens ha costat déu i ajuda, per al cotxet la cosa no ha estat gaire més fàcil. Vam estar ben bé un mes i mig donant-hi voltes: que si quatre rodes, que si tres, que si amb cabàs, maxi-cosi i cadireta o cabàs convertible en maxi-cosi i cadireta, que si verd, que si blau, que si beix, que si ho comprem tot plegat (plàstic, para-sol, saquet…) o per fases (deixem el saquet per a la tardor), que si…, que si…, que si…

I és que és realment difícil avançar-se al futur, a com serà la vida i les nostres necessitats quan l’Arnau es trobi amb nosaltres. Buf! Quina pila de maldecaps!

Un dia, vam asseure’ns tranquil·lament i vam estar sospesant els pros i els contres de les diverses opcions: el millor seria un cotxet amb quatre rodes i amb dues peces. Les quatre rodes és perquè el cotxet és força més estable: si vius en un lloc on les voreres estan adaptades, cap problema amb el de tres. Però si no és el cas, les quatre rodes ofereixen força més estabilitat. Les dues peces respon al fet de ser pràctics: el cabàs el farem servir ben poc (a tot estirar tres mesos, comptant que a l’agost no s’hi voldrà pas estar perquè farà massa calor allà dins). Per tant, dues peces: cabasset maxi-cosi (que podrem aprofitar per al cotxet i per al cotxe) i cadireta. I el color, un que fos ben neutre: a mi m’agradava el beix, el vermell o el taronja, i al F. el beix. Per tant, beix (elemental, estimat Watson!).

El cas és que ja fa un parell de setmanes que ja el tenim demanat i no trigarà gaire a arribar. Aquest serà el cotxet:

I us demanareu: no heu discutit per la marca? Doncs no! De fet, la marca la teníem clara: Casualplay. Per què? Doncs perquè el F. té una botiga i, entre els proveïdors, hi ha l’empresa que, entre altres productes, comercialitza aquesta marca. Què vol dir això? Que el cotxet ens surt a preu de cost i, a més, ens podem desgravar l’IVA. Una ganga, tenint en compte que un cotxet nou pot anar dels 600 als 1.000 euros, així, pam!

MUNTANT LA PARADETA

Fa dies que estem començant els preparatius per a l’arribada del Cigronet. “Començar els preparatius” no vol dir que ho tinguem tot llest, demanat o muntant. I ara! En això, segons la resta de gent, anem fora de temps! De moment, estem pensant i decidint com muntarem la paradeta.

El cas és que anem prou refiats perquè ma mare encara conserva el moisès de la família, que, evidentment, reciclarem (total, per tres o quatre mesos!). Així doncs, això ens dóna força marge de maniobra per mirar i remirar, i per fer-nos a la idea de com voldríem muntar l’habitació (la nostra i la seva), segons el sistema de lactància (en el meu cas, si tot va bé, la materna fins als 6 mesos).

A més, s’ha de tenir en compte la predisposició de la gent de regalar-te coses. I això s’ha de planificar bé perquè no es repeteixin utensilis o et colguin de peces de 0 a 3 mesos que no podràs aprofitar ni que tinguis deu fills més!

El cas és que sembla que ja ho tenim prou clar: fins que l’Arnau tingui 6 mesos, dormirà a l’habitació amb nosaltres. Però no al nostre llit (això, en principi, volem que sigui terreny estrictament nostre, de la parella).Per això, volem un bressol collit.

Què és un bressol collit? Doncs un bressol al qual li pots treure una paret de baranes i deixar-lo fix al llit, de manera que el tens contigu al matalàs. És una manera d’oferir-li la proximitat materna, però sense que envaeixi certs espais que voldries mantenir “intactes”. Vaja, tenir-lo a prop i que et senti a prop, però en un espai propi. A més, és molt còmode perquè no t’has d’aixecar cada cop a donar-li el pit (només quan li hagis de canviar el bolquer).

Després de rebuscar per internet i per diverses botigues de nadons, n’he trobat un que és perfecte. Mireu:

És un bressol collit  de la marca Cuna Colecho, model Maxi Moon. Fa 60 x 120 cm i ve amb matalàs, fixacions, rodes, barana addicional i joc de roba 100% cotó (vel, funda del coixí, protectors i suport del vel). La “paret” que veieu a la foto és una tela amb cremallera que es pot treure: es pot deixar sense res o amb la paret de baranes. Tot plegat, ho he trobat per uns 300 euros i escaig.

Sé que és un dineral, però justament aquest model preveu un ús dels 0 als 3 anys i porta rodes, el que ens permetrà bellugar-lo per casa. Abans de comprar-lo, però, m’he posat en contacte amb el fabricant, perquè em digui en quin punt de venda el puc trobar en exposició (no acostumem a comprar coses així per internet…).

S’ha de dir que hem estat molt de temps dubtant si compràvem un bressol normal o un bressol convertible. No sabíem què necessitaríem ni si ens sortia més a compte comprar el bressol, la calaixera i el canviador, per una banda, o tot junt (en forma de bressol convertible), per l’altra.

I sabeu què? Doncs que també farem el convertible. No penseu que som uns malgastadors. És que ma mare està encaparrada a comprar-nos l’habitació del Cigronet i, com que tenim previst tenir-ne un altre (si tot va bé), ja tindrem els dos bressols (un de petit i un altre de més gran) o un bressol i un llitet, o dos llitets (ja que agafaríem el convertible amb llit niu).

De moment, però, anem a pams: el convertible ha d’esperar. Ara li toca el torn al bressol collit.

ECOGRAFIES 4D (3)

Dimecres el F. i jo vam tornar a la clínica per repetir l’ecografia 4D. I, per fi, el Cigronet sembla que s’hi va mig avenir per sortir bé a la foto (encara tenia els bracets a prop de la cara, però, tot i que va costar, se li va poder veure força bé).

Ara ja pesa 1.400 grams i trobo que està maquíssim (què ha de dir la seva mare, oi?). Mireu, mireu:

LLEI 8/2006: (RESPOSTA A LES) TRAVES A LES TREBALLADORES DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA (2)

Avui pretenc reprendre el fil que vaig encetar ahir amb la solució (o la resposta) a les diferents preguntes que em vaig fer i que ningú “oficialment competent” per respondre-les es va dignar a fer-ho.

En primer lloc, les treballadores de l’administració pública hauríeu de saber que la llei que preval quant a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del seu àmbit (administracions públiques de Catalunya) és la Llei 8/2006, aprovada per la Generalitat de Catalunya. Per tant, el primer que s’ha de fer és anar a sant Google, buscar-la, descarregar-la i llegir-la a conciència.

En segon lloc, les treballadores de l’administració pública hauríeu de consultar diverses companyes que ja hagin passat per la mateixa situació. L’experiència és un grau i poder comparar diferents casos ajuda a fer-se’n a la idea, de com va la cosa.

En tercer lloc, les treballadores de l’administració pública hauríeu de conèixer el tarannà del vostre metge o metgessa de capçalera, que serà qui us haurà de firmar el comunicat de les baixes i les altes. Ho hauríeu de saber perquè, si voleu programar mínimament la part final de l’embaràs i agafar la baixa laboral (abans no us poseu de part o tingueu una lumbàlgia que no us pogueu ni bellugar), és important saber si us tramitarà aquesta documentació (jo ho he fet avui i m’he quedat força tranquil·la).

Tot i així, a continuació us deixo les preguntes que vaig escriure en un document de text (sóc així d’endreçadeta, jo) per anar-les resolent de mica en mica. Així mateix, trobareu les respostes després de remenar per aquí i per allà i d’esbrinar com coi funcionava tot plegat. Espero que us sigui d’utilitat:

1- Quants dies tinc de permís de maternitat?

En primer lloc, heu de distingir entre la baixa laboral i el permís de maternitat. D’una banda, la baixa laboral es refereix a una baixa per malaltia i això suposa  la reducció d’un tant per cent de la retribució mensual (si no vaig mal fixada, en el cas de les administracions públiques, si el motiu de la baixa laboral té a veure amb l’embaràs, la retribució es manté el 100%). D’altra banda, el permís de maternitat és un període de 16 setmanes seguides (112 dies, comptant festius i laborables) després d’haver donat a llum/adoptat/acollit un infant.

En el meu cas, de l’administració per a la qual treballo, a més, tinc 8 dies afegits, comptant festius i laborables. Per això, us recomano que demaneu a les companyes que ja han parit o als responsables corresponents si hi ha alguna mena de permís addicional.

2- Com funciona el permís de lactància?

El permís de lactància suposa poder gaudir d’1 hora al dia (sencera o partida en dues mitges hores) fins que el nadó fa 9 mesos, és a dir, des que ens incorporem del permís de maternitat fins llavors. Així mateix, aquest temps es pot compactar, la qual cosa suposa 14 dies (però, vigileu!, en aquest cas es refereix a dies laborables, és a dir, que no heu de comptar els caps de setmana o els festius que hi hagi al mig).

3- Quan i a qui s’ha de comunicar que es vol gaudir del permís de lactància?

S’ha de demanar durant el permís de maternitat i, normalment, es tramita amb un registre d’entrada, perquè en quedi constància. S’ha d’indicar el tipus de lactància que es farà (gaudi d’1 hora fins als 9 mesos o lactància compactada) i el termini corresponent. No cal demanar “permís” a ningú per fer-la o per especificar quina modalitat portareu a terme; és una decisió unilateral (de la treballadora) i l’empresa ha d’acatar per llei el que s’especifiqui.

4- Segons l’article 26 de la Llei 8/2006, es pot fer una reducció d’un terç o de la meitat de la jornada amb dret al 80% o al 60% de els retribucions. En aquest sentit, seria el total de líquid a percebre a final de mes (amb triennis i complements)? Si no, què es tindria en compte?

La retribució de la reducció correspon al total de líquid a percebre (és a dir, al sou brut).

5- En cas de reducció de jornada, quan ho hauria de comunicar?

La reducció de jornada es pot demanar fins que l’infant tingui 6 anys i, tal com passa amb la lactància, no s’ha de “demanar permís”. Si es vol fer de seguida que ens incorporem, s’ha de comunicar durant el permís de maternitat (es pot fer en el mateix document que el de la lactància). Així mateix, s’hi ha d’indicar el tipus de reducció (un terç o la meitat) i el termini d’aplicació de la reducció.

6- En el cas que volgués ampliar el termini de la reducció de jornada, podria fer una segona sol·licitud?

Sí, abans que acabés el primer termini (la tramitació és igual que en la resta de casos).

7-  En el cas que volgués fer excedència, quan ho hauria de comunicar?

L’excedència es pot demanar fins que l’infant tingui 3 anys i tampoc no s’ha de “demanar permís”. Si es vol empalmar amb el permís de maternitat, s’ha de comunicar durant aquest període (es pot fer en el mateix document que el de la lactància) i s’ha d’especificar el temps en què es realitzarà.

**En aquest últim punt, he de fer un petit incís. Quan vaig demanar sobre aquesta qüestió a les fonts “oficials”, em van informar que, fins a l’any d’excedència, a les interines/treballadores laborals fixes/treballadores funcionàries se’ls reserva la plaça que ocupen. Ara bé, a partir de l’any, es manté el lloc, però pot ser que la ubicació canviï (és a dir, que us canviïn de departament).

A més, atenent les circumstàncies actuals de crisi econòmica, en el cas de les treballadores eventuals, el contracte s’extingiria automàticament.

A més a més, em van puntualitzar que, davant un possible canvi de legislació, les places que quedessin desocupades durant molt de temps (per una excedècia, per exemple) podria ser que es tinguessin en compte a l’hora de fer una reducció de plantilla.

Això ho comento perquè la legislació vigent (Llei 8/2006) estableix que “la persona afectada [per l’excedència] té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva” i “la persona afectada [que] ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent”. És a dir, que, segons la normativa vigent, si s’ocupa una plaça relativament fixa no es perdria el lloc. Però les lleis estan canviant i la reforma dins l’administació pública s’està coent en aquests moments. Per tant, aquesta última opció podria ser la més arriscada laboralment (fot pena haver de dir-ho, però les coses estan així…).

Bé, després de tot aquest missal, espero haver pogut ajudar algú. Si més no, m’hauria agradat trobar-me alguna cosa així abans d’haver hagut de peregrinar durant tants mesos. Sort!

TRAVES A LES TREBALLADORES D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (1)

Tot i que sembli que treballar a la pública és una ganga (que, segurament, en moltes ocasions i en comparació amb altres casos ho deu ser), les treballadores embarassades que hi treballem també ens trobem amb certes traves a l’hora d’informar-nos sobre les qüestions relacionades amb la maternitat (baixes, permisos, reduccions, retribucions…).  Sembla mentida, però és així!

Sembla que, “des de dalt”, hi ha la consigna de facilitar el mínim d’informació perquè no puguem exercir els pocs drets que ens van quedant (o, si més no, aquesta és la sensació que he tingut quan m’ha tocat el torn de posar-m’hi). Heu de saber que ha estat tota una odissea aconseguir la informació que necessitava per poder planificar amb una certa antelació la meva situació laboral després del part (estic de gairebé sis mesos i mig i tot just avui n’he pogut treure l’entrellat!!!).

He de dir, però, que aquesta informació no l’he aconseguida del Departament de Recursos Humans, que s’han mostrat obscurs i misteriosos en tot moment, sinó gràcies a una companya que m’ha passat les seves previsions.

Us en faig cinc cèntims, de l’obscurantisme administratiu, perquè veieu de què parlo:

1- Fa dos mesos i mig, vaig enviar un correu electrònic a la I., una administrativa de  Recursos Humans, perquè m’informés de com anava la cosa (fins ara ella se n’havia fet càrrec). Vaig trigar una setmana perquè em respongués i, en lloc d’un correu amb les dades clares i concises (dies, períodes, etc.), vaig rebre una trucada en què em deia que m’havia d’informar d’amagotis perquè la renyaven per informar les treballodes. En vam parlar per sobre i va concloure que m’enviaria un correu amb tot ben especificat. Després de mes i mig, veient que no responia, vaig enviar-li un correu recordant-li. Ha vosaltres us ha arribat aquest correu? Doncs a mi tampoc!

2- Com que per aquesta via no aclaria res i havia de resoldre quatre qüestions quant a la retribució de 2012, vaig decidir posar-me en contacte amb el P., el responsable de nòmines. El P. s’encarrega d’això i de les qüestions relacionades amb les retribucions; per tant, la persona idònia per aclarir possibles reduccions d’horaris. Li vaig enviar un correu amb la bateria de preguntes. I què em vaig trobar? Doncs un silenci de tres setmanes que esfereïa…

(Això començava a fer molt mala pinta…)

3- En veure que els meus companys no complien la seva tasca (potser jo anava mal fixada: creia que me n’havien d’informar i resulta que no ho havien de fer, o ves a saber!), vaig decidir de parlar directament amb el cap de Recursos Humans. Li vaig enviar un correu amb la bateria de preguntes i amb la petició de fer una reunió. Tampoc no contestava…

4- Finalment, vaig decidir buscar-me la vida. Vaig anar a parar a la llei vigent i, a més, vaig fer una consulta a la M.,  una companya amb qui tinc molta confiança (la que em va passar les seves previsions). La M. em va comentar que ella també va tenir molts problemes (fins i tot va haver de consultar un gestor!!!) i que m’enviava el seu cronograma, perquè, si no, no aclariria res de res. Em va salvar la vida, perquè cinc dies més tard em va contestar el cap de Recursos Humans i em va donar quatre explicacions mal fetes. Un desastre!

Tot plegat, fot pena que haguem d’anar així. Per això, en la pròxima entrada, us deixaré la bateria de preguntes que vaig anar responent-me segons el que diu la llei i el que em va passar la M. Si treballeu a l’administració pública i teniu els mateixos problemes que jo, us farà mooooooolt de servei!

POSTURA DE PRENYADA

Fem un joc d’imatges? Amb quatre frases en tindrem prou i ja veureu com l’encerteu.  Comencem?

– Penseu en una dona embarassada.

– Visualitzeu-la a peu dret.

– Dibuixeu-li una panxa beeeeeeen grossa, de sis o set mesos.

– Ara visualitzeu el gest que fa amb els braços per aguantar el pes que duu davant.

– On es posa les mans?

Bingo!* Doncs aquesta era jo dissabte a la tarda, rebentada, amb un mal que no m’aguantava, i tot per no haver fet bondat durant tres dies (dijous: netejar el forn; divendres: fer la compra i agafar unes quantes garrafes de 5 litres; dissabte: passar-me el dia cuinant perquè diumenge tenia cinc convidats a dinar).

Craso error! Vaig pensar que fent de mica en mica i descansant sovint podria fer-ho tot. I ves per on que el cos és savi i em va fotre un bon clatellot per no escoltar-lo. Encara avui me’n ressento…

* Si hi esteu familiaritzats, tots pensareu en una dona amb les mans a les lumbars, o per sobre del coxis, o com coi que s’anomeni la part que tenim just a sobre de les natges i per sota dels ronyons.

ECOGRAFIES 4D (2)

Com ja vaig comentar en una entrada anterior, avui toca parlar de la visita per a l’ecografia 4D que vam fer dimecres passat.

A les 17.50 h vam arribar el F. i jo a la clínica, com dos claus, puntuals per tenir temps d’anar a lavabo i que ens atenguessin amb el ventre el més buit i mal·leable possible. La nostra puntualitat no es va veure gens recompensada, ja que ens van cridar mitja hora més tard, després de veure l’entrada i la sortida constant d’una noia (va resultar ser la ginecòloga) a una altra consulta.

Vaig anar al taulell per saber què passava i es van excusar dient que la visita anterior s’havia allargat, que les ecografies 4D eren imprevisibles i que la cosa anava com anava. Com que, últimament, he desenvolupat la facultat de l’empatia, em vaig conformar amb aquesta explicació (tot i que he de reconèixer que odio que em donin hora i que, després, se la passin pel folre).

Vam esperar cinc minutets més i la noia-ginecòloga ens va cridar. Vam entrar a la sala i em vaig estirar. Mentre m’arromangava el jersei i els pantalons per deixar la panxota descoberta, la ginecòloga ens va explicar que havien tingut un problema amb un cable de la màquina que faríem servir per veure el Cigronet i que havia fet mans i mànigues per trobar-hi remei: canviar un cable que s’havia espatllat. Semblava que llavors estava tot en ordre.

Em va tirar el gel fresquet per la panxa i em va untar lliscant l’aparell que canalitza les imatges amunt i avall, i va encendre el monitor: la primera imatge era en 2D i, com de costum, no vaig saber veure-hi gairebé res. Ella vinga explicar aquí hi ha el cap, aquí un braç… Renoi, com em costa! Llavors, per l’ordinador, limita una part de la imatge que es veu pel monitor i transforma aquella àrea en imatges 3D. Tatxaaaaan! El Cigronet amb les mans a la cara, força de costat, que gairebé no se li veia ni la galtona. Ooooooh! Quina imatge, quina sensació! Inexplicable!

La ginecòloga va dir que la imatge no era gens bona, que semblava que “no estava per fotos”. Va picar-me la panxa perquè es bellugués. Però res de res! Ni tan sols es va molestar a moure els bracets. Va tornar a picar. I res, noi!, tossut com una mula. Es veu que estava molt a gust en aquella posició i no tenia ganes de canviar. Ves per on, si estava tan bé, s’havia de treure les manetes de la cara!… La ginecòloga va mirar d'”enganyar-lo”, fent-me tombar cap a un costat, per veure si, així, canviava de postura. Però ni així! Cabut com sa mare!

La ginecòloga, per fer temps per si canviava de posició, va fer unes medicions (cap, extremitats, tronc…) i ens va dir que pesava gairebé un quilo. Un quilet de Cigronet a la meva panxolina! (I, doncs, d’on carai havien sortit els altres nou quilos que duia a sobre i que em començaven a fer panteixar quan pujava les escales dels dos pisos fins arribar a casa!…)

Com que vaig veure que mesurava, vaig deixar caure allò de la calcificació, per si m’aclaria alguna cosa. I, sorpresa!, es va posar a analitzar-li l’estructura del cor: foto amunt, foto avall, sorollet de tecles introduint dades… Ens va dir que, si hi havia estat, ara ja no hi era. Per tant, tal com ens havia dit el ginecòleg de la Seguretat Social, res d’important, i, tal com vaig mirar per internet, que acabaria desapareixent durant la formació del Cigronet.

Després de continuar provant la fotogènia del nostre fill (vam estar-nos-hi ben bé vint minuts!), la ginecòloga va dir que millor desistir i provar-ho en una altra sessió (en aquesta clínica et concedien dos intents més), que programaríem dues o tres setmanes més enllà, per enganxar-lo ja cap per avall, quan estigués començant a col·locar-se per a la “sortida”.

Així doncs, vam tornar a demanar hora al taulell. Ens van donar la targeteta amb la informació de la próxima visita i adéu, gràcies i fins a la propera. No vam pagar ni un duro i vam quedar ben contents! (Propera entrega “missió eco 4D Cigronet fotogènic” a partir del 20 de febrer.)