Avui m’ha trucat ma germana tota esverada: una coneguda seva li ha fet arribar una adreça d’internet d’un lloc on fan parts a casa. S’ho ha mirat i m’ha trucat de seguida.
Com a bona germana que és, sap de sobres que m’agrada tot aquest rotllo del part natural i que vull intentar parir sense anestèsia ni res per l’estil. Això de fer-ho a casa m’hauria agradat, però, tenint en compte que el F. és una mica aprehensiu i no suporta la sang, i que ma sogra és de mena patidora, prefereixo estalviar-me aquesta guerra. Em conformo amb un hospital amb tècniques de part natural.
Així doncs, com us deia, ma germana ha trigat molt poc a posar-se en contacte amb mi perquè visités la pàgina en qüestió. I la veritat és que és una pàgina força interessant i “explícita”. Us animo que la visiteu aquí i que aneu a la part de “Galeria”. Hi ha unes fotos realment espectaculars!
El meu cigronet 
Ui, veus, amb això sí que no ens assemblem gens…
Jo vull parir a l’hospital, amb metges que sàpiguen què fan ben a prop meu i que si res falla puguin reaccionar de seguida. Potser perquè he sentit tantes i tantes vegades la mare explicar la seva mala sort en els parts, que sort en va tenir de tenir un bon metge a prop, si no, probablement ni el meu germà ni jo seríem vius.
A més, jo això del part natural… què vols que t’hi digui, podent passar per la mateixa experiència sense patir dolor (o només el just) també són ganes. Potser tu tens un llindar de tolerància del dolor més alt que jo, però a mi el dolor em fa molta por, sóc molt figaflor amb això i sóc molt mala pacient, ho reconec. Quan em trobo malament o alguna cosa em fa mal, de seguida em queixo, em poso de mal humor i no aguanto res… així que pel bé de tots plegats i per poder gaudir realment del moment, val més que em droguin…
La meva primera intenció és part natural. Tot i així, no descarto una punxadeta per mitigar el dolor si veig que no aguanto les contraccions o que estic molt esgotada. Tampoc no em vull condicionar i tot té els seus condicionants (no pensis que sóc una talibana de caixa o faixa!).
Ja m’ho explicaràs… De fet, hi ha gent que aguanta perfectament un part natural i en gaudeixen plenament. No sé si és qüestió d’estar mentalitzada, si és que hi ha qui aguanta més el dolor o si és que hi ha gent a qui li fa més mal que a altres… Potser és que jo sóc massa poruga.