PORTABEBÈS

Sempre he pensat que un portabebès seria una forma força còmoda de bellugar-me pel món un cop tingués el meu Cigronet. Coneixia la motxilla i el fulard, però el meu dubte era quin seria millor. I, horror!, el dubte es va agreujar quan vaig començar a buscar per Internet i vaig veure l’oferta de productes que hi havia: motxilla, fulard, mei tai, mocador amb anelles…

Avui, a la sessió de preparació al naixement, ens han donat una adreça (que trobareu clicant aquest enllaç) on trobareu tota mena d’explicacions. A mi m’ha ajudat moltíssim a decidir-me: primer faré un mocador elàstic i, més endavant, si tot va bé, una motxilla ergonòmica.

Així mateix, hi ha botigues que venen mocadors (de qualsevol mena) i que fan tallers per aprendre a fer-los anar. Jo n’he trobat una a prop de la feina que s’ofereix a ensenyar-te’n de franc. Hi podeu accedir aquí.

LLISTES, LLISTES I MÉS LLISTES

Ara resulta que la gent (família i amics, bàsicament) ens volen regalar cosetes per al Cigronet. I, com que els tenim amenaçats de mort que no ens facin roba, perquè en tenim un fotimer que em va donar ma germana, tothom està atabalat pensant què fer-nos.

Com que no ens volen donar diners (és molt pràctic, però massa fred), per facilitar les coses, el F. ha pensat que estaria bé fer una llista (com als casaments!) i passar-los-la perquè cadascú decideixi què vol regalar-nos o si volen compartir regal amb algú altre (si consideren que alguna cosa és molt cara i els fa il·lusió).

Doncs bé, ahir vam fer festa a la feina per enllestir temes burocràtics (teníem el DNI caducat des del setembre!) i per visitar un parell de botigues perquè ens fessin pressupost (no és qüestió de comprar en la primera que se’t passi pel cap sense comparar preus: realment hi ha molta diferència!).

Vam anar a l’Ali-Bey de Vilassar de Mar: ens havien dit que era una botiga amb molta exposició i amb uns preus relativament econòmics. La veritat és que, quant a bressols i convertibles, estan en la línia de la resta de botigues que hem visitat. Ara bé, tenen força gamma de complements a diversos preus.

A l’Ali-Bey no ens van atendre gaire bé. La dependenta ni tan sols ens va donar una llista decent: en un paperot mal guixat ens va passar alguns preus i ens anava explicant les coses amb comptagotes. O no en sabia gaire o bé ens devia veure com uns oportunistes que venien a treure preus o ves a saber. El cas és que s’han quedat sense clients!

Després vam anar al Palacio del Bebé (a Barcelona). La botiga es divideix en dues seccions: una de bressols “high level” (amb preus tirant a carets) i un outlet amb un dependent molt trempat que t’informa de tot i que va de cara barraca.

Van ser molt professionals: ens van obrir una fitxa amb una llista de compra (com al súper) en la qual pots anar afegint o traient productes. A més, aquesta llista la pots compartir amb els teus contactes de hotmail o gmail, ja que el programa que tenen s’hi sincronitza i aprofita les dades dels teus correus electrònics.

Per acabar la “gira”, demà miraré d’anar a 1000Bebès a Vilafranca del Penedès. És una nau industrial a peu de la N-340 en la qual hi ha una gran varietat de productes (cotxets, bressols, convertibles i complements diversos). Els demanaré que em facin pressupost dels mateixos productes que vam escollir en les altres dues botigues, de manera que podrem comparar preus.

Amb tres llistes, crec que en tindrem prou per fer-nos una idea i per poder elaborar-ne una de definitiva (o dues, si escollim els millors preus d’una banda i de l’altra) per enviar a la gent.

Llistes, llistes, llistes, feina, feina, feina…

“MÉS DIFÍCIL QUE COMPRAR-SE UN COTXE…”

Com diu el F., comprar-se un cotxet “és més difícil que comprar-se un cotxe”. I té tota la raó.

Si per definir el mobiliari del Cigronet ens ha costat déu i ajuda, per al cotxet la cosa no ha estat gaire més fàcil. Vam estar ben bé un mes i mig donant-hi voltes: que si quatre rodes, que si tres, que si amb cabàs, maxi-cosi i cadireta o cabàs convertible en maxi-cosi i cadireta, que si verd, que si blau, que si beix, que si ho comprem tot plegat (plàstic, para-sol, saquet…) o per fases (deixem el saquet per a la tardor), que si…, que si…, que si…

I és que és realment difícil avançar-se al futur, a com serà la vida i les nostres necessitats quan l’Arnau es trobi amb nosaltres. Buf! Quina pila de maldecaps!

Un dia, vam asseure’ns tranquil·lament i vam estar sospesant els pros i els contres de les diverses opcions: el millor seria un cotxet amb quatre rodes i amb dues peces. Les quatre rodes és perquè el cotxet és força més estable: si vius en un lloc on les voreres estan adaptades, cap problema amb el de tres. Però si no és el cas, les quatre rodes ofereixen força més estabilitat. Les dues peces respon al fet de ser pràctics: el cabàs el farem servir ben poc (a tot estirar tres mesos, comptant que a l’agost no s’hi voldrà pas estar perquè farà massa calor allà dins). Per tant, dues peces: cabasset maxi-cosi (que podrem aprofitar per al cotxet i per al cotxe) i cadireta. I el color, un que fos ben neutre: a mi m’agradava el beix, el vermell o el taronja, i al F. el beix. Per tant, beix (elemental, estimat Watson!).

El cas és que ja fa un parell de setmanes que ja el tenim demanat i no trigarà gaire a arribar. Aquest serà el cotxet:

I us demanareu: no heu discutit per la marca? Doncs no! De fet, la marca la teníem clara: Casualplay. Per què? Doncs perquè el F. té una botiga i, entre els proveïdors, hi ha l’empresa que, entre altres productes, comercialitza aquesta marca. Què vol dir això? Que el cotxet ens surt a preu de cost i, a més, ens podem desgravar l’IVA. Una ganga, tenint en compte que un cotxet nou pot anar dels 600 als 1.000 euros, així, pam!

MUNTANT LA PARADETA

Fa dies que estem començant els preparatius per a l’arribada del Cigronet. “Començar els preparatius” no vol dir que ho tinguem tot llest, demanat o muntant. I ara! En això, segons la resta de gent, anem fora de temps! De moment, estem pensant i decidint com muntarem la paradeta.

El cas és que anem prou refiats perquè ma mare encara conserva el moisès de la família, que, evidentment, reciclarem (total, per tres o quatre mesos!). Així doncs, això ens dóna força marge de maniobra per mirar i remirar, i per fer-nos a la idea de com voldríem muntar l’habitació (la nostra i la seva), segons el sistema de lactància (en el meu cas, si tot va bé, la materna fins als 6 mesos).

A més, s’ha de tenir en compte la predisposició de la gent de regalar-te coses. I això s’ha de planificar bé perquè no es repeteixin utensilis o et colguin de peces de 0 a 3 mesos que no podràs aprofitar ni que tinguis deu fills més!

El cas és que sembla que ja ho tenim prou clar: fins que l’Arnau tingui 6 mesos, dormirà a l’habitació amb nosaltres. Però no al nostre llit (això, en principi, volem que sigui terreny estrictament nostre, de la parella).Per això, volem un bressol collit.

Què és un bressol collit? Doncs un bressol al qual li pots treure una paret de baranes i deixar-lo fix al llit, de manera que el tens contigu al matalàs. És una manera d’oferir-li la proximitat materna, però sense que envaeixi certs espais que voldries mantenir “intactes”. Vaja, tenir-lo a prop i que et senti a prop, però en un espai propi. A més, és molt còmode perquè no t’has d’aixecar cada cop a donar-li el pit (només quan li hagis de canviar el bolquer).

Després de rebuscar per internet i per diverses botigues de nadons, n’he trobat un que és perfecte. Mireu:

És un bressol collit  de la marca Cuna Colecho, model Maxi Moon. Fa 60 x 120 cm i ve amb matalàs, fixacions, rodes, barana addicional i joc de roba 100% cotó (vel, funda del coixí, protectors i suport del vel). La “paret” que veieu a la foto és una tela amb cremallera que es pot treure: es pot deixar sense res o amb la paret de baranes. Tot plegat, ho he trobat per uns 300 euros i escaig.

Sé que és un dineral, però justament aquest model preveu un ús dels 0 als 3 anys i porta rodes, el que ens permetrà bellugar-lo per casa. Abans de comprar-lo, però, m’he posat en contacte amb el fabricant, perquè em digui en quin punt de venda el puc trobar en exposició (no acostumem a comprar coses així per internet…).

S’ha de dir que hem estat molt de temps dubtant si compràvem un bressol normal o un bressol convertible. No sabíem què necessitaríem ni si ens sortia més a compte comprar el bressol, la calaixera i el canviador, per una banda, o tot junt (en forma de bressol convertible), per l’altra.

I sabeu què? Doncs que també farem el convertible. No penseu que som uns malgastadors. És que ma mare està encaparrada a comprar-nos l’habitació del Cigronet i, com que tenim previst tenir-ne un altre (si tot va bé), ja tindrem els dos bressols (un de petit i un altre de més gran) o un bressol i un llitet, o dos llitets (ja que agafaríem el convertible amb llit niu).

De moment, però, anem a pams: el convertible ha d’esperar. Ara li toca el torn al bressol collit.