Aquesta setmana fa precisament dos mesos que “tenim lloros” a la nit. He he he!… Bé, és una manera còmica de dir-vos que fa dos mesos que no acluco l’ull més de dues hores seguides (per no dir que la majoria de vegades ni arriba a l’hora).
Ara fa un parell de dies que amb el F. ens repartim les nits. El Cigronet ja no demana res fins al matí, així que la meva presència no és imprescindible. I he pogut dormir sis horetes seguides. Tot un luxe últimament.
Estic tan desesperada per no poder dormir que vaig demanar a la meva cap/companya de feina, la P., que vingués a passar-me les varetes.
Que què són “les varetes”? Doncs dos filferros que t’indiquen els camps magnètics que hi tens a casa. Es veu que arreu estem marcats per una xarxa relativament quadriculada de línies energètiques. Els encreuaments d’aquestes línies són punts que ens creen malestar. Són aquells llocs que no sabem per què però no ens hi agrada estar.
Doncs, bé, als dos llocs on havíem posat el llit de baranes hi havia dos encreuaments. Així que fa dos nits que hem provat lloc nou (no hi perdem res…).
I perquè us ho acabeu de creure, us diré que fa un any i mig que som al pis nou i que en tot aquest temps no m’hi he pogut estar més de dues hores a la meva taula del despatx. Un any i mig vagarejant per casa per treballar, llegir, escriure… Al F. li havia dit que canviaria la taula de lloc o que buscaria un altre espai. Doncs resulta que allà on hi posava el cap hi ha un encreuament… Viure-ho per creure-ho!
Bé, espero que les dormides del Cigronet millorin aviat. Si no, la tornada a la feina serà moooooolt dura. Buf…
El meu cigronet 
Ostres, i això de les varetes funciona? Sí que és veritat que hi ha llocs que costa concentrar-s’hi… no m’havia plantejat mai que pugués ser per això…
Doncs no sé si és simple coincidència, però jo tenia força dificultats a concentrat-me allà i no m’hi trobava gens de gust. Que hi hagués aquell encreuament d’energies explicava moltes coses.