LES NITS DEL LLORO

Aquesta setmana fa precisament dos mesos que “tenim lloros” a la nit. He he he!… Bé, és una manera còmica de dir-vos que fa dos mesos que no acluco l’ull més de dues hores seguides (per no dir que la majoria de vegades ni arriba a l’hora).

Ara fa un parell de dies que amb el F. ens repartim les nits. El Cigronet ja no demana res fins al matí, així que la meva presència no és imprescindible. I he pogut dormir sis horetes seguides. Tot un luxe últimament.

Estic tan desesperada per no poder dormir que vaig demanar a la meva cap/companya de feina, la P., que vingués a passar-me les varetes.

Que què són “les varetes”? Doncs dos filferros que t’indiquen els camps magnètics que hi tens a casa. Es veu que arreu estem marcats per una xarxa relativament quadriculada de línies energètiques. Els encreuaments d’aquestes línies són punts que ens creen malestar. Són aquells llocs que no sabem per què però no ens hi agrada estar.

Doncs, bé, als dos llocs on havíem posat el llit de baranes hi havia dos encreuaments. Així que fa dos nits que hem provat lloc nou (no hi perdem res…).

I perquè us ho acabeu de creure, us diré que fa un any i mig que som al pis nou i que en tot aquest temps no m’hi he pogut estar més de dues hores a la meva taula del despatx. Un any i mig vagarejant per casa per treballar, llegir, escriure… Al F. li havia dit que canviaria la taula de lloc o que buscaria un altre espai. Doncs resulta que allà on hi posava el cap hi ha un encreuament… Viure-ho per creure-ho!

Bé, espero que les dormides del Cigronet millorin aviat. Si no, la tornada a la feina serà moooooolt dura. Buf…

PA-PA-PA-PA-PA

Avui el Cigronet ha dit pa-pa-pa-pa-pa! Quina il•lusió que ens ha fet, perquè justament hi érem tots dos.

Fa dies que xerra a la seva manera i fa dies que naltros li insistim amb el “ma-ma-ma-ma”, “el pa-pa-pa-pa” i el “ia-ia-ia-ia”. És a dir, vocabulari bàsic de supervivència (quan torni a la feina, el papi i la iaia se’n faran càrrec).

Bé, ja hem avançat un trosset més. I és que no te n’adones i es van fent grans.

TORNEM A LA NORMALITAT

Fa dies (per no dir setmanes i mesos) que volia passar per aquí. I per fi m’hi he decidit!
Aquests últims mesos he esyat moooilt enfeinada amb el meu Cigronet (que ja no ho és tant perquè arz pesa uns 9 quilets i sembla més aviat una sindrieta o una carbasseta).
El fet de fer lactància materna exclusiva m’ha donat molta feina, cosa que he fet molt de gust. Encara continuo donant-li el pit mentre ho combino amb l’alimentació complementària (que, per cert, m’està costant una mica, però és qüestió de temps).
Les dormides és el que pitjor portem. De dia dorm dues horetes escarransides (repartides en mitges horetes al llarg del dia: cap a les 11, cap a les 2, cap ales 5 i cap a les 8, depenent del dia). I a la nit ens allitem a les 10 del vespre i ens llevem cap a les 8, però fem molts despettars nocturns (gairebé cada horeta). Jo acostumo a aixecar-me i a tornar-lo a dormir (el tinc al costat i enxara no treballo). Però aviat haurem de convinar-ho amb el F. perquè al desembre sant tornem-hi. Buf, quina mandrota!
La resta, que no és poca cosa, ha sigut un procés d’adaptació: deixar-ho tot de banda per dedicar les 24 hores del dia al Cigronet va ser força dur al principi. Però ara ja està superat!
I ara us he de deixar, que el petit es desperta de la migdiada i em reclama.
(Diculpeu si hi ha algun error de picatge: escric des del mòbil)