Ja he passat la frontera del primer trimestre d’embaràs i m’animo a encetar aquest blog per parlar de tot allò que em passa mentre esperem, pacientment, l’arribada del cigronet.
Fins ara anava amb una mica amb peus de plom, sense dir-ho gaire a ningú, per allò que et diu la llevadora, que els tres primers mesos són els més fràgils per a la gestació. Ara que la cosa sembla que rutlla força bé, estic aquí, disposada a explicar-vos amb pèls i senyals tot allò que té a veure amb l’embaràs.
Ho faig com a forma d’expressió per relacionar-me amb altres (futures) mares que estan passant pel mateix. Però sobretot com a reflexió “en veu alta” de tot allò que em passa pel cap i que experimento en pròpia pell.