TORNEM A LA NORMALITAT

Fa dies (per no dir setmanes i mesos) que volia passar per aquí. I per fi m’hi he decidit!
Aquests últims mesos he esyat moooilt enfeinada amb el meu Cigronet (que ja no ho és tant perquè arz pesa uns 9 quilets i sembla més aviat una sindrieta o una carbasseta).
El fet de fer lactància materna exclusiva m’ha donat molta feina, cosa que he fet molt de gust. Encara continuo donant-li el pit mentre ho combino amb l’alimentació complementària (que, per cert, m’està costant una mica, però és qüestió de temps).
Les dormides és el que pitjor portem. De dia dorm dues horetes escarransides (repartides en mitges horetes al llarg del dia: cap a les 11, cap a les 2, cap ales 5 i cap a les 8, depenent del dia). I a la nit ens allitem a les 10 del vespre i ens llevem cap a les 8, però fem molts despettars nocturns (gairebé cada horeta). Jo acostumo a aixecar-me i a tornar-lo a dormir (el tinc al costat i enxara no treballo). Però aviat haurem de convinar-ho amb el F. perquè al desembre sant tornem-hi. Buf, quina mandrota!
La resta, que no és poca cosa, ha sigut un procés d’adaptació: deixar-ho tot de banda per dedicar les 24 hores del dia al Cigronet va ser força dur al principi. Però ara ja està superat!
I ara us he de deixar, que el petit es desperta de la migdiada i em reclama.
(Diculpeu si hi ha algun error de picatge: escric des del mòbil)