Com diu el F., comprar-se un cotxet “és més difícil que comprar-se un cotxe”. I té tota la raó.
Si per definir el mobiliari del Cigronet ens ha costat déu i ajuda, per al cotxet la cosa no ha estat gaire més fàcil. Vam estar ben bé un mes i mig donant-hi voltes: que si quatre rodes, que si tres, que si amb cabàs, maxi-cosi i cadireta o cabàs convertible en maxi-cosi i cadireta, que si verd, que si blau, que si beix, que si ho comprem tot plegat (plàstic, para-sol, saquet…) o per fases (deixem el saquet per a la tardor), que si…, que si…, que si…
I és que és realment difícil avançar-se al futur, a com serà la vida i les nostres necessitats quan l’Arnau es trobi amb nosaltres. Buf! Quina pila de maldecaps!
Un dia, vam asseure’ns tranquil·lament i vam estar sospesant els pros i els contres de les diverses opcions: el millor seria un cotxet amb quatre rodes i amb dues peces. Les quatre rodes és perquè el cotxet és força més estable: si vius en un lloc on les voreres estan adaptades, cap problema amb el de tres. Però si no és el cas, les quatre rodes ofereixen força més estabilitat. Les dues peces respon al fet de ser pràctics: el cabàs el farem servir ben poc (a tot estirar tres mesos, comptant que a l’agost no s’hi voldrà pas estar perquè farà massa calor allà dins). Per tant, dues peces: cabasset maxi-cosi (que podrem aprofitar per al cotxet i per al cotxe) i cadireta. I el color, un que fos ben neutre: a mi m’agradava el beix, el vermell o el taronja, i al F. el beix. Per tant, beix (elemental, estimat Watson!).
El cas és que ja fa un parell de setmanes que ja el tenim demanat i no trigarà gaire a arribar. Aquest serà el cotxet:
I us demanareu: no heu discutit per la marca? Doncs no! De fet, la marca la teníem clara: Casualplay. Per què? Doncs perquè el F. té una botiga i, entre els proveïdors, hi ha l’empresa que, entre altres productes, comercialitza aquesta marca. Què vol dir això? Que el cotxet ens surt a preu de cost i, a més, ens podem desgravar l’IVA. Una ganga, tenint en compte que un cotxet nou pot anar dels 600 als 1.000 euros, així, pam!
El meu cigronet 
Enhorabona! Això de triar cotxet realment pot ser tota una odissea…
A nosaltres això del cotxet no ens va costar gaire. Teníem molt clar que no volíem un cotxet d’aquells que van un darrera l’altre, perquè sembla que un dels nens estigui castigat, així que cotxet paral·lel. Ens havien recomanat també els Maclaren, que tenen aquests que s’estiren del tot i el nen pot anar-hi (amb un adaptador) des del primer dia, sense necessitat de maxi-cosi ni cabàs. Així que vam mirar els dobles i sí, el Maclaren semblava el més raonable de preu. El tema colors… soso… El cotxet el fan en negre, gris o un blau molt lleig. Estàvem decidits a comprar el gris, però el volíem veure en directe. La primera botiga que vam entrar, el primer que vam veure va ser un cotxet doble, paral·lel, ben igual que el Maclaren, però amb coloraines!! És de la marca Cosatto, un xic més estret que el Maclaren (=passarà per més portes) i pesa una mica menys. Com el Maclaren, es plega força petit (per ser un cotxet doble no ens podem queixar), ve amb els saquets, el plàstic i dues bossetes per mantenir els biberons calents (o els refrescos fresquets) i és una monada: http://images3.okr.ro/serve/auctions.v7/2012/sep/05/e3a687558a99f878e7f562dccb84a27e-4768082-700_700.jpg). Fuig del típic rosa i blau que tanta mandra em fa 🙂
Així que, en el nostre cas, va ser amor a primera vista. A més, el tenien d’oferta perquè era l’últim que els quedava i no ens va arribar als 350€!!!
Ostres, està molt bé de preu, per ser un “gemelar”. I si, a més, s’adiu a tot el que volíeu (pes, distribució de cadiretes, coloraines…) molt millor! Enhorabona!