TRAVES A LES TREBALLADORES D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (1)

Tot i que sembli que treballar a la pública és una ganga (que, segurament, en moltes ocasions i en comparació amb altres casos ho deu ser), les treballadores embarassades que hi treballem també ens trobem amb certes traves a l’hora d’informar-nos sobre les qüestions relacionades amb la maternitat (baixes, permisos, reduccions, retribucions…).  Sembla mentida, però és així!

Sembla que, “des de dalt”, hi ha la consigna de facilitar el mínim d’informació perquè no puguem exercir els pocs drets que ens van quedant (o, si més no, aquesta és la sensació que he tingut quan m’ha tocat el torn de posar-m’hi). Heu de saber que ha estat tota una odissea aconseguir la informació que necessitava per poder planificar amb una certa antelació la meva situació laboral després del part (estic de gairebé sis mesos i mig i tot just avui n’he pogut treure l’entrellat!!!).

He de dir, però, que aquesta informació no l’he aconseguida del Departament de Recursos Humans, que s’han mostrat obscurs i misteriosos en tot moment, sinó gràcies a una companya que m’ha passat les seves previsions.

Us en faig cinc cèntims, de l’obscurantisme administratiu, perquè veieu de què parlo:

1- Fa dos mesos i mig, vaig enviar un correu electrònic a la I., una administrativa de  Recursos Humans, perquè m’informés de com anava la cosa (fins ara ella se n’havia fet càrrec). Vaig trigar una setmana perquè em respongués i, en lloc d’un correu amb les dades clares i concises (dies, períodes, etc.), vaig rebre una trucada en què em deia que m’havia d’informar d’amagotis perquè la renyaven per informar les treballodes. En vam parlar per sobre i va concloure que m’enviaria un correu amb tot ben especificat. Després de mes i mig, veient que no responia, vaig enviar-li un correu recordant-li. Ha vosaltres us ha arribat aquest correu? Doncs a mi tampoc!

2- Com que per aquesta via no aclaria res i havia de resoldre quatre qüestions quant a la retribució de 2012, vaig decidir posar-me en contacte amb el P., el responsable de nòmines. El P. s’encarrega d’això i de les qüestions relacionades amb les retribucions; per tant, la persona idònia per aclarir possibles reduccions d’horaris. Li vaig enviar un correu amb la bateria de preguntes. I què em vaig trobar? Doncs un silenci de tres setmanes que esfereïa…

(Això començava a fer molt mala pinta…)

3- En veure que els meus companys no complien la seva tasca (potser jo anava mal fixada: creia que me n’havien d’informar i resulta que no ho havien de fer, o ves a saber!), vaig decidir de parlar directament amb el cap de Recursos Humans. Li vaig enviar un correu amb la bateria de preguntes i amb la petició de fer una reunió. Tampoc no contestava…

4- Finalment, vaig decidir buscar-me la vida. Vaig anar a parar a la llei vigent i, a més, vaig fer una consulta a la M.,  una companya amb qui tinc molta confiança (la que em va passar les seves previsions). La M. em va comentar que ella també va tenir molts problemes (fins i tot va haver de consultar un gestor!!!) i que m’enviava el seu cronograma, perquè, si no, no aclariria res de res. Em va salvar la vida, perquè cinc dies més tard em va contestar el cap de Recursos Humans i em va donar quatre explicacions mal fetes. Un desastre!

Tot plegat, fot pena que haguem d’anar així. Per això, en la pròxima entrada, us deixaré la bateria de preguntes que vaig anar responent-me segons el que diu la llei i el que em va passar la M. Si treballeu a l’administració pública i teniu els mateixos problemes que jo, us farà mooooooolt de servei!