POSTURA DE PRENYADA

Fem un joc d’imatges? Amb quatre frases en tindrem prou i ja veureu com l’encerteu.  Comencem?

– Penseu en una dona embarassada.

– Visualitzeu-la a peu dret.

– Dibuixeu-li una panxa beeeeeeen grossa, de sis o set mesos.

– Ara visualitzeu el gest que fa amb els braços per aguantar el pes que duu davant.

– On es posa les mans?

Bingo!* Doncs aquesta era jo dissabte a la tarda, rebentada, amb un mal que no m’aguantava, i tot per no haver fet bondat durant tres dies (dijous: netejar el forn; divendres: fer la compra i agafar unes quantes garrafes de 5 litres; dissabte: passar-me el dia cuinant perquè diumenge tenia cinc convidats a dinar).

Craso error! Vaig pensar que fent de mica en mica i descansant sovint podria fer-ho tot. I ves per on que el cos és savi i em va fotre un bon clatellot per no escoltar-lo. Encara avui me’n ressento…

* Si hi esteu familiaritzats, tots pensareu en una dona amb les mans a les lumbars, o per sobre del coxis, o com coi que s’anomeni la part que tenim just a sobre de les natges i per sota dels ronyons.

LA MAQUINÀRIA ES PREPARA

No puc ni imaginar-me sortint del llit per ficar-me a la dutxa a primera hora del matí (posem per cas a quarts de set). No, no, no, no… Impossible! Jo sóc de les que es dutxen al vespre.

Últimament (de fet, des que estic prenyada), la dutxa del vespre s’ha convertit en un observatori personal: intento analitzar, amb distància, cada canvi, cada nou volum, cada sensació… Bé, és l’únic moment del dia en què tinc una estona per mirar-me tal qual, ben nueta, ara davant el mirall, ara amb l’aigua lliscant-me avall, ara untant-me amb crema…

Ahir, concretament, vaig fer una nova descoberta. Mentre m’esbaldia, em vaig agafar un pit per mirar-me’l de fit a fit: m’han tornat a créixer i volia veure com havia augmentat el diàmetre de l’areòla del mugró. Doncs, en agafar-me el pit  i dirigir-lo cap amunt, vaig prémer la part de fora de l’arèola i va semblar-me que en sortia una goteta.

Vaig quedar força estranyada i vaig tornar a prémer-lo. Efectivament, en sortia un liquidet espès i mig transparent. Per curiositat, vaig provar-ho amb l’altre pit i, sorpresa!, també en sortia un liquidet, però aquest cop era blanc. Vaig provar-ho diverses vegades més i, sí senyor, era lletona de la bona!

Quan vaig haver sortit de la dutxa, vaig trucar la mare per comentar-li-ho: segons ella, era ben normal que el cos ja comencés a fer provatures, atès que, a partir del sisè mes, el cos comença a preparar-se per a l’arribada del petit.

I és que ja no queda tant, perquè el Cigronet Arnau estigui entre nosaltres, i la maquinària es prepara per a l’esdeveniment! Ai, quina il·lusió!

ECOGRAFIES 4D (1)

Fa temps que estem pensant de fer-nos una ecografia 4D i, per fi, tenim el centre escollit i l’hora reservada. Fins a arribar aquí, però, he hagut de peregrinar per pàgines web i fòrums, de trucar a diverses clíniques, de demanar consell a amics i coneguts… perquè enlloc deien el mateix i per aclarir què coi passava.

Per això, abans de parlar de l’ecografia 4D que em faré, he pensat que estaria bé fer una petita apreciació que us pot ajudar si esteu dubtant a fer-vos aquesta ecografia. Bé, de fet, tinc dues apreciacions per fer: d’una banda, establir la diferència que hi ha entre una ecografia 2D, una 3D i una 4D, i, de l’altra, aclarir quins serveis s’inclouen en una ecografia 4D, atès que cada clínica és un món (diferents serveis, diferents preus, diferents condicions…). Comencem?

A part de les aplicacons mèdiques específiques (que desconec completament, sóc absolutament llega en medicina), visualment és ben senzill: les ecografies 2D són bidimensionals i representen aquell reguitzell de llums i ombres, en blanc i negre, que podem veure quan el ginecòleg gira el monitor i veus un cigronet a la pantalleta. Per la seva banda, les ecografies 3D són ecografies tridimensionals, és a dir, imatges on es perceben les formes relativament ben definides i els volums del cigronet. En el cas de les 4D, és el mateix que les 3D, però amb la diferència que les imatges es presenten en una seqüència i, llavors, apareixen en moviment.

Quan vaig començar a buscar informació per decidir el centre en el qual ens faríem l’ecografia, vaig mirar de fer dos passos: buscar informació per internet i trucar a la clínica per demanar hora. Ara bé, com veureu, el procés es va allargar una mica més.

Així doncs, el primer que vaig fer és entrar als webs i fòrums de mares per veure què hi deien. Qui millor que una mare per parlar-ne amb propietat? (grau de satisfacció, setmana d’embaràs, serveis, preus, centres…).

Després de navegar per diversos llocs, vaig adonar-me, amb estupefacció, que el mercat de les ecografies 4D era força variat (sobretot quant a preus i serveis). Així que vaig pensar que el millor seria trucar-hi. Em va ajudar? Doncs d’aquella manera, perquè cada una (UEC de Vic, Centre Mèdic Mogent de Llinars del Vallès, Dexeus, Tecknon i una clínica d’Esplugues de Llobregat el telèfon de la qual em van passar) em va dir coses diferents: que si a tantes setmanes, que si tants minuts de vídeo, que si entregaven o no fotos impreses, que si incloïen o no un informe diagnòstic… I jo sense criteri propi definit!

Per treure’n l’entrellat (com comento en l’entrada anterior), vaig pensar que la llevadora m’ajudaria a resoldre dubtes i, en certa manera, ho va fer: havia de sospesar jo mateixa els pros i els contres de la prova. I això és el que vaig fer.

Després de sintetizar tot el que havia llegit i escoltat, vaig concloure el següent:

CARACTERÍSTIQUES COMUNES:

1- Totes les ecografies 4D són de pagament (encara que tinguis mútua/assegurança mèdica).

2- Els preus a Barcelona són més cars que a la perifèria.

3- Totes et lliuren un CD amb una gravació i unes fotos.

4- Totes deixen fer la visita com a mínim amb un acompanyant.

5- Si no es veu bé (perquè no es deixi veure o pel que sigui), es pot repetir l’ecografia. Passat els intents, tant sí com no, pagues i adéu-siau!

CARACTERÍSTIQUES DIVERGENTS:

1- Els minuts de la gravació poden variar, segons si el cigronet es deixa veure millor (en aquest cas poden ser 10/15 minuts) o pitjor (llavors els minuts poden augmentar).

2- Hi ha llocs en què et lliuren fotos impreses.

3- En cas que no es vegi bé, la repetició de l’ecografia pot variar en el nombre d’intents: del que jo vaig consultar, variava d’un intent a tres (és a dir, una visita més o tres).

4- El nombre d’acompanyants també pot variar: n’hi ha que només hi pot entrar una persona, n’hi ha que dues, n’hi ha que tres i, fins i tot, n’hi ha que poden entrar les que vulguin en torns d’una en una fins que s’acabi l’ecografia.

5- Hi ha clíniques que, a més del CD, et lliuren un informe mèdic (o control ecogràfic) amb les dades del cigronet (el mateix que fan a l’ecografia de les 20 setmanes).

6- Els preus varien segons la geografia i el renom del centre. Per exemple: a Vic i Llinars, 90 €; a la Tecknon, 165 €; a Esplugues, 150 €, i a la Dexeus, 240 €.

7- Les setmanes d’embaràs per fer-se l’ecografia ronden entre la setmana 22 i la 30, però cada centre estableix un termini concret: de la 22  a la 27, de la 24 a la 30…

Finalment, sospesant tota aquesta informació, vaig decidir-me per la proximitat i pel boca-orella: tinc un familiar que treballa als serveis mèdics i em va donar les dades d’una clínica que coneixia. Vaig trucar-hi i, amb la informació que tenia, em va fer el pes:

Diagnosi Mèdica Creu Blanca (Barcelona)

Preu: 140 € (a la pàgina web hi diu 160 €; no en feu cas, està equivocat)

Setmana: entre la 26 i la 30

Serveis: CD amb vídeo de 15 minuts i fotografies, 2 intents més si no es veu bé

La setmana que ve ja us ho explicaré, com ha anat la cosa!

TINC LA PANXA QUE M’EXPLOTA!

Fa uns dies que tenia una petita molèstia per sobre del melic. Era en un lloc força concret. La sensació era la mateixa com quan et fas un cop i et surt un petit blauet; allò que te’l toques i et molesta. Doncs això mateix, però el cas és que no m’havia fet cap cop (en aquesta part, precisament, me’n recordaria…).

Dilluns la molèstia persistia, però amb l’afegit que em vaig llevar al matí amb la sensació que la panxa m’havia crescut de sobte, paf!, així, d’un dia per l’altre. Sembla mentida, però em vaig llevar com si alguna cosa hagués canviat de cop i volta.

 Vaig passar un dia força pesadet i la molèstia va persistir. Com que estava “avorrida”,  vaig rematar el dia amb una feinada a casa que no me la vaig poder acabar: recollir totes les mandangues de Nadal, netejar a fons part del pis, sopar del dia i dinar per a l’endemà… Resultat: vaig quedar baldada i amb una molèstia persistent cada cop que em passava la mà per sobre de la zona indicada.

Dimarts no em vaig llevar gaire millor i la molèstia semblava que començava a fer-se persistent. Vaig treballar normalment i a la tarda vaig fer més feineta domèstica: compres, cuinetes… Vaja, el cul d’en Jaumet! Resultat: la molèstia es va estendre de forma intermitent entre el melic i l’estómac. Vaig fer ioga i vaig anar a dormir amb la idea que l’endemà, és a dir, avui em trobaria millor.

Doncs no, avui la cosa ha estat molt pitjor: m’he sentit molt pesada i la molèstia s’ha convertit en una tibantor que només s’alleuja si estic estirada. A la feina, estava tan capficada amb aquesta sensació que he googlejat per veure què hi trobava: es veu que a partir del cinquè mes es probable que algunes dones embarassades sentin tibantor a la panxa o als voltants (engonals, laterals i malucs, melic, boca de l’estómac…).

Segons el que he pogut llegir,  la tibantor apareix perquè, a partir del cinquè mes, els músculs de la panxa s’estan estirant molt i aquesta és una de les sensacions que produeix. Quin descans!

Tot i així, si demà em persisteix (que em fa tot l’efecte) o em sento molt molesta, demanaré hora a la llevadora, perquè m’acabi de confirmar que no és res estrany.

Estic embarassada!

Ja he passat la frontera del primer trimestre d’embaràs i m’animo a encetar aquest blog per parlar de tot allò que em passa mentre esperem, pacientment, l’arribada del cigronet.

Fins ara anava amb una mica amb peus de plom, sense dir-ho gaire a ningú, per allò que et diu la llevadora, que els tres primers mesos són els més fràgils per a la gestació. Ara que la cosa sembla que rutlla força bé, estic aquí, disposada a explicar-vos amb pèls i senyals tot allò que té a veure amb l’embaràs.

Ho faig com a forma d’expressió per relacionar-me amb altres (futures) mares que estan passant pel mateix. Però sobretot com a reflexió “en veu alta” de tot allò que em passa pel cap i que experimento en pròpia pell.