MOCS I MÉS MOCS

Jo ja ho sabia: havia d’acabar l’embaràs amb un nou refredat. I no anava gens mal fixada. Amb aquest ja en van tres!

I és que aquest cap de setmana va fer taaaaan bon temps i jo tinc els peus taaaaaan infladets, que no vaig saber estar-me d’anar lleugereta de roba i amb sandàlies. Si és que sóc un cas i ja m’ho temia!… Perquè feia sol, sí, però també feia aquell airet traïdor que se m’enganxa al coll, que me’l fa posar vermell i que, després…, vinga mocs, i mocs, i mocs, durant quatre o cinc dies. I després vinga tos, i tos, i tos, durant dos o tres dies més. Total: una setmaneta refumuda. Així doncs, és el segon dia que dormo fatal (tret de les despertades habituals) i que moquejo. Per tant, encara me’n queden cinc, de dies de refredat. Aix, quin suplici!…

Doncs bé, sembla que aquests mocs de refredat siguin una mica premonitoris, perquè han vingut acompanyats d’uns altres, de mocs, que no surten ben bé pel nas. I és que crec que estic traient el famós tap mucós. Dic “crec” perquè durant tot l’embaràs he anat deixant anar força flux, però des de dilluns que la cosa sembla més espessa i compacta i, ara fa un moment, fins i tot tenia un coloret marronós que no havia tingut fins ara.

He mirat per internet i la gent comenta de tot: algunes diuen que va sortint de mica en mica, d’altres que surt de cop, unes altres que de vegades té diferents tonalitats segons el moment de la pèrdua… Vaja, que cada dona és un món. L’únic que puc fer és intuir que el flux que deixo anar és part del tap mucós i assumir que la màquina ja havia engegat, però que ara comença a agafar embranzida. Déu no ho vulgui que m’enganxi en ple refredat! (toquem ferro)