Avui he anat a veure la llevadora. No era la de les últimes vegades. I això s’ha notat. Primer de tot, era molt callada: ella anava feinejant amb l’ordinador i anotant quatre cosetes al carnet d’embarassada, vinga, vinga, escric, escric… i pràcticament ni em mirava.
L’he deixada fer gairebé tota la consulta: m’ha mesurat la pressió, m’ha pesat, m’ha auscultat els batecs del cor del cigronet, ha actualitzat les dades de la primera ecografia al carnet d’embarassada… No m’ha dit ni ase ni bèstia en tot aquest moment.
Al final, cansada de tant de mutisme, li he demanat si tot anava bé i ella ha assentit (sense cap mena d’explicació!). Després li he preguntat si em podia resoldre quatre dubtes i ha accedit, contestant sense gaires embalums.
Des d’aquest blog, m’agradaria fer un crit de protesta: personal sanitari, ja sabem que treballeu amb la salut de les persones, però, precisament per això, que tracteu amb persones, amorosiu una mica les vostres consultes. Avui m’he sentit realment com una “pidolaire de la informació” (informació que m’incunveix i que pago via impostos perquè me la facilitin!) cada cop que demanava alguna cosa. Sisplau, penseu que tracteu amb persones!
Sança dixit.
El meu cigronet 
Aix, sí, quan trobes metges (en aquest cas llevadora) d’aquests els engegaries a pastar fang… Jo vaig per mútua i per tant puc triar metge i si n’hi ha un que no m’agrada, no tornant-hi ho tinc arreglat, però és trist, que pagant la SS com paguem, haguem de recórrer a la sanitat privada per tenir una atenció com ens mereixem.
Martachka dixit i ho comparteixo plenament.